LLUM DELÀS
Presidenta Fundació Roure
Ho veiem cada dia al carrer, a la premsa, a la política. Des del conegut tercer sector, que en la meva consciència i motivació de vida és el primer, aquell que dinamitza el millor que portem dintre, veiem i toquem cada dia els estralls que fan les ideologies assassines, falses i apanyades per al propi profit egoista, i veiem l’envelliment com a oportunitat per a ser més savis i comunicadors de saviesa.
Deixarem que les persones grans siguin la font de saviesa que són? Deixarem que interrelacionin amb les generacions joves i els ensenyin el que els llibres i els mestres en ideologies no ensenyen?
Quan les anàlisis estadístiques ens posen davant els ulls el “problema” de l’envelliment a Europa, a Espanya i a casa nostra, tinc ganes d’aixecar la veu. I aixecar-la per proclamar per places i per terrats, que som els més afortunats.
La vida m’ha posat al costat de persones grans. Cap carrera de les que he estudiat m’ha ofert la saviesa que ells em contagien. Viure anys és l’escola d’aprenentatge en humanitat que cap Nobel premia, però que inspira els millors canvis socials i econòmics. Les millors inversions en salut poblacional. Les millors intervencions solidàries que salven el món. Les millors estratègies per a revertir pobreses endèmiques. El millor contagi d’una esperança que no mor.
La tendresa, l’oblit de les ofenses, l’escolta atenta, la pregunta oportuna, la desinhibició que arriba amb els anys i que ensenya llibertat, el sentit de l’humor que relativitza problemes, són algunes de les prerrogatives d’aquesta saviesa que necessitem com a generació prepotent, que tot ho sap i tot vol imposar als altres.
El tercer sector, primer en una societat de futur estable i de creixement harmònic que enriqueixi vides i no les sotmeti a la por del que és efímer, ens dona oportunitats cada dia per acostar-nos a aquesta font de saviesa que són les persones grans.
